Més aprop ,marcant el camí de la carretera, ametllers d'un verd suau i figueres d'amples pàmpols.La carretera serpentejava entre els turons. D'ella naixia el camí, s'enfonsava i desapareixia i tornava a emergi de nou entre les etzevares i les pales amples i gruixudes de les figueres de moro.
Cap a migdia, la montanya baixava en una corva suau, onejada de turons, i apareixia l'aldea aixefada sobre la terra.
MARIA AURELIA CAPMANY,
LA PUJA ALS VIDRES.
divendres, 5 de març del 2010
dilluns, 1 de març del 2010
EL POEMA
El dia que vas arribar
el cor em va exclatar
et vaig dir que m'agadaves
però de mi pasaves
no se com ho vaig lograr
pero de mi et vas enamorar.
el cor em va exclatar
et vaig dir que m'agadaves
però de mi pasaves
no se com ho vaig lograr
pero de mi et vas enamorar.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)