Més aprop ,marcant el camí de la carretera, ametllers d'un verd suau i figueres d'amples pàmpols.La carretera serpentejava entre els turons. D'ella naixia el camí, s'enfonsava i desapareixia i tornava a emergi de nou entre les etzevares i les pales amples i gruixudes de les figueres de moro.
Cap a migdia, la montanya baixava en una corva suau, onejada de turons, i apareixia l'aldea aixefada sobre la terra.

MARIA AURELIA CAPMANY,
LA PUJA ALS VIDRES.